CASO
Honorarios profesionales de médicos de la Asociación de
Tocoginecólogos y Boicot
Tribunal
Catalán de Defensa de la Competencia
EXPEDIENT
12/06, Associació de Tocoginecòlegs de Catalunya
Beatriz
Bugallo Montaño
I
- TEMA
Asociación
de profesionales de medicina que pacta a través de su Asociación un
arancel de honorarios y decide no atender pacientes provenientes de
entidad contratante que no los acepta y quiere negociar.
II
- SINTESIS
En
España la prestación de servicios de salud a través de seguros
médicos se encuentra sumamente generalizada. Una parte
importantísima de la población apela a este tipo de cobertura. Por
ello, son las Aseguradoras de Salud quienes contratan los servicios a
los mçedicos, precisamente para cubrir necesidades de sus
asegurados.
Una
compañía aseguradora presentó una denuncia ante la Dirección
General de Defensa de la Competencia, en Cataluña, denunciando a la
Asociación de Tocoginecólogos de Cataluña (ATCA) por supuestas
prácticas prohibidas por la ley de Defensa de la Competencia que
consisten en acuerdospara finar conjuntamente un arancel de
honorarios y en instar a que los ginecólogos y obstetras miembros no
atiendan pacientes que sean asegurados por la entidad Adeslas
mientras tal entidad no acepte los honorarios exigidos por la
referida asociación.
Una
vez diligenciadas las investigaciones, se eleva al Tribunal Catalán
de Defensa de la Competencia – TCDC para su decisión.
El
TCDC tiene como probado que la referida ATCA resurge luego de un
lapso de inactividad a iniciativa de algunos de sus miembros para
fijar honorarios en común a sus miembros y para negociar en su
nombre. Se establece así un honorario (hecho que resulta probado),
lo cual implica un acuerdo de precios.
También
se tuvo por probado el denominado “boicot”. Luego que ATCA
comunicó a Adeslas que no iba a disminuir los honorarios fijados por
lo que no se podrían prestar los referidos servicios, algunos de
los médicos cuyos servicios fueron requeridos se negaron a
prestarlos y, además, el Presidente de ATCA divulgó a través de
diversos medios de comunicación tal decisión. Ello constituye una
conducta colectiva de boicot consistente en lanegativa de asistencia
médica a la misma compañía de asistencia , afectando el mercado de
las prestaciones de los servicios médicos.
El
Tribunal, ante tal evidencia, declara que se trata de una conducta
anticompetitiva disponiendo que cese, que se abstengan de realizar
tales actos, e imopne a ATCA una multa de 45.000 euros por el pacto
de precios y otra de 25.000 euros por el boicot (total 70.000 euros).
Asimismo, se ordenó la publicación de la referida Resolución en la
sección de economía de dos diarios de amplia difusión de Cataluña.
COMENTARIO
Los
Aranceles o acuerdos de honorarios constituyen una práctica muy
común en el Derecho Comparado. Justamente, uno de los primeros casos
(creemos que el primero) que fue resuelto en nuestro país consistió
justamente en una persecución a un miembro de una Asociación por
no respetar un acuerdo de honorarios.
Dichos
Acuerdos son vistos hoy como un claro instrumento anticompetitivo.
Manifestar parámetros para valorar la actividad, indicar qué tipo
de factores han de ser tenidos en cuenta, no puede constituir ilícito
por parte de las asociaciones. La ilicitud se encuentra en la
fijación de una suma, tanto como declaraciones respecto de
“competencia desleal cuando no se cumpla con el Arancel”.
Tratándose
de un pacto de precios, por lo tanto, deben ser considerados una
práctica en infracción de los preceptos básicos del Derecho de
Defensa de la Competencia. Por lo tanto, no pueden ser aplicados, ni
alentados.
En
el caso se superpone a la conducta ilícita de acordar precios entre
un número relevante de operadores (no se trata de tres o cuatro
médicos socios del mismo Consultorio, sino en una visión general),
un pacto de represalia por no respetar dichas sumas, es decir de
boicot.
Por
ello se distingue y se imponen dos sanciones, diversas.
La
solución a la que llega el Tribunal Catalán (en España se prevé
que las autonomías puedan tener su propio tribunal de competencia,
en un ámbito circunscripto al territorio local, para actos que no
tengan incidencia territorial superior) es muy adecuada.
Igual
calificación, en conceptos generales, merece esta situación en el
Derecho uruguayo.
IV
- TEXTO COMPLETO DE LA RESOLUCIÓN, en catalán. (No se encuentra
traducción al español)
RESOLUCIÓ
(EXPEDIENT 12/06, Associació de Tocoginecòlegs de
Catalunya)
Barcelona,
31 d’octubre de 2006
El
Ple del Tribunal Català de Defensa de la Competència, amb la
composició expressada al marge i sent-ne ponent la vocal Sra.
Cristina Pellisé de Urquiza, ha adoptat la Resolució següent en
l’Expedient 12/06 (32/2004 de la Direcció General de Defensa de la
Competència), iniciat per denúncia presentada per la companyia
d’assegurances Adeslas, SA contra l’Associació de Tocoginecòlegs
de Catalunya, per conductes prohibides per la Llei 16/1989, de 17 de
juliol, de defensa de la competència, consistents en suposats acords
per fixar col·lectivament un barem d’honoraris i per indicar als
seus membres que no s’atengués cap pacient en la seva qualitat de
persona assegurada per l’entitat Adeslas fins que l’entitat
esmentada hagués acceptat els honoraris exigits per l’associació.
ANTECEDENTS
DE FET
1.-
L’expedient es va iniciar com a conseqüència de la denúncia
formulada per la companyia d’assegurances Adeslas, SA contra
l’Associació de Tocoginecòlegs de Catalunya (ATCA) per suposades
pràctiques prohibides per la Llei de defensa de la competència, que
consistien en acords per fixar conjuntament un barem d’honoraris i
per instar a què els ginecòlegs i obstetres membres no atenguessin
cap pacient en la seva qualitat de persona assegurada per l’entitat
Adeslas mentre l’entitat no acceptés els honoraris que
l’associació exigia.
La
denúncia, de data 27 de juliol de 2004, va ser presentada davant de
la Direcció General de Defensa de la Competència la qual, després
d’haver-se considerat l’òrgan competent per tramitar-la i
d’haver donat compliment al procediment establert en la Llei
1/2002, de 21 de febrer, de coordinació de les competències de
l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de defensa de la
competència, va obrir un període d’informació reservada.
La
Direcció General de Defensa de la Competència va dictar, en data de
3 de febrer de 2005, l’acord d’inici de l’expedient sancionador
número 32/2004. Es van considerar com a persones interessades en
aquest expedient la companyia d’assegurances Adeslas, SA (persona
denunciant) i l’Associació de Tocoginecòlegs de Catalunya
(persona denunciada).
En
data de 8 de març de 2005, es va publicar al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya l’anunci que recollia la nota succinta
sobre els aspectes fonamentats de l’expedient.
2.-
La Direcció General de Defensa de la Competència va dictar un
seguit de provisions de requeriment d’informació adreçades a les
parts interessades i també al Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona (en endavant, COMB) i a les companyies d’assegurança
Caser Seguros i Winterthur.
En
el decurs del procediment d’instrucció, l’ATCA va sol·licitar
la declaració de confidencialitat d’una part de la documentació
requerida. Aquesta sol·licitud va ser resolta en sentit positiu per
la Direcció General de Defensa de la Competència. D’altra banda,
Adeslas va aportar a l’expedient una còpia de cinc sentències,
dictades per diversos jutjats de primera instància de Barcelona, en
els procediments civils iniciats per Adeslas contra alguns
facultatius ginecòlegs que presumptament havien infringit el
contracte d’arrendament de serveis que els vinculava amb la
companyia d’assegurances.
En
data 18 de novembre de 2005, la Direcció General de Defensa de la
Competència va dictar el Plec de concreció de fets, on es van
resumir totes les actuacions relatives a aquest expedient, es van
fixar els fets considerats acreditats i es van qualificar d’acord
amb allò que estableix la Llei de defensa de la competència.
Quant a la qualificació
jurídica dels fets acreditats, la Direcció General de Defensa de la
Competència afirma (DGDC, ff. 2083 i 2084):
-
Que el fet que l’ATCA hagi negociat col·lectivament l’establiment
d’un barem d’honoraris per als serveis que els metges
tocoginecòlegs contracten amb la companyia d’assegurances mèdiques
Adeslas constitueix una conducta prohibida per l’article 1.1.a) de
la Llei de defensa de la competència.
-
Que constitueix una conducta prohibida per l’article 1 de la
mateixa Llei el fet que l’ATCA hagi adoptat un acord de boicot, és
a dir, un acord per realitzar mesures de pressió per forçar a què
Adeslas accepti els honoraris proposats per l’associació o a què
entri en un procés de negociació dels honoraris mèdics amb
l’associació.
3.-
La denunciant i la denunciada van presentar al·legacions al Plec de
concreció de fets.
Adeslas
va presentar un escrit en què afirmava que la conducta de boicot
havia quedat plenament acreditada i aportava la fotocòpia de 12
altres sentències dictades per diversos jutjats de primera instància
de Barcelona que resolien els plets formulats per l’entitat Adeslas
contra els ginecòlegs que havien deixat d’oferir-li serveis.
En
un escrit de 2 de desembre de 2005, l’ATCA realitzava diverses
al·legacions. En primer lloc, afirmava que la Direcció General de
Defensa de la Competència no responia a qüestions com ara els
perjudicis causats a la capacitat d’elecció del consumidor i els
efectes sobre la competència de la presumpta fixació de preus. En
segon lloc, es referia a què la Direcció General considerava provat
un seguit de fets en base a fotocòpies, que no només no havien
estat comparades amb els originals sinó que també havien estat
expressament negades pels seus suposats signants. En tercer lloc,
l’ATCA exposava que Adeslas incorria en una incompatibilitat
conceptual perquè reclamava incompliment contractual per cada
ginecòleg en la jurisdicció civil i, a la vegada, denunciava
l’associació pels mateixos fets davant de les autoritats de
defensa de la competència. En quart lloc, l’ATCA al·legava que hi
havia algunes errades en el Plec de concreció de fets en relació
amb a la descripció dels fets, com ara l’existència d’una
negociació amb Adelsas, la influència d’ATCA en el comportament
dels facultatius o la consideració que una acció concertada pogués
consistir a deixar d’atendre clients. Finalment, l’ATCA al·legava
que el Plec de concreció de fets explicava els múltiples perjudicis
que ha sofert Adeslas, però que no explicava si el mercat va
patir-ne perquè, en realitat, el mercat no es va veure afectat.
4.-
Aquestes al·legacions van ser analitzades per part de la Direcció
General de Defensa de la Competència la qual, un cop finalitzada la
instrucció pertinent, va redactar en data de 26 de gener de 2006
l’Informe-proposta preceptiu en què –en relació amb els fets
acreditats, a la seva qualificació i a la seva imputació–
confirma en la seva totalitat el Plec de concreció de fets.
D’acord
amb aquesta valoració, la Direcció General de Defensa de la
Competència proposa al Tribunal Català de Defensa de la Competència
que declari l’existència de dues conductes prohibides per
l’article 1 de la LDC. Aquestes conductes consisteixen en dos fets:
d’una banda, haver negociat col·lectivament un barem d’honoraris
per als serveis que els metges tocoginecòlegs
contracten amb la companyia Adeslas i, d’altra banda, haver adoptat
un acord de boicot, és a dir, un acord per realitzar diverses
mesures de pressió amb la finalitat de forçar la companyia Adeslas
a acceptar els honoraris proposats per l’ATCA o a entrar en un
procés de negociació dels honoraris mèdics amb l’ATCA. La
Direcció General proposa que es consideri responsable d’aquestes
dues conductes a l’ATCA.
5.-
Mitjançant una Provisió d'1 de febrer de 2006, el Tribunal Català
de Defensa de la Competència va acordar l’admissió a tràmit de
l’expedient i la seva posada de manifest als interessats perquè,
en el termini legal, poguessin formular al·legacions, proposar
proves i sol·licitar la celebració de vista. La companyia Adeslas
va manifestar la seva plena conformitat amb la valoració dels fets
continguda en l’Informe-proposta. L’ATCA va sol·licitar la
celebració de vista i proposar la pràctica de certes proves
documentals relatives als barems aconsellats pel COMB i als honoraris
aplicats per Adeslas.
Abans
de pronunciar-se sobre les peticions de vista i de proves, es va
considerar oportú sol·licitar a l’Agència Tributària i als
representants de l’ACTA un seguit d’aclariments pel que fa a
l’associació. L'ATCA va complimentar aquest requeriment mitjançant
dos certificats signats per l’actual secretària d’ATCA i pel seu
president. Aquests certificats afirmen que les actes adjuntes de la
reunió de l’Assemblea General de l’Associació de Tocoginecòlegs
de Catalunya celebrada el 9 de juliol de 2003 en la que es va nomenar
una nova Junta Directiva i de les reunions d’aquesta Junta
Directiva celebrades els anys 2004 i 2005 són còpia de les actes
originals corresponents. En aquestes actes apareixen els doctors i
doctores Antonio Cabaleiro Fabeiro, Ramón Soriano i Camps, Inma
Farrán, Carmen Sala, Amadeo Morera i Marisa López-Teijón, com a
membres dels òrgans de govern de l’Associació i assistents a les
reunions.
A
més, a més, l’ATCA va aportar una còpia d’una sentència de
l’Audiència Provincial de Barcelona que resol un recurs interposat
contra una de les sentències del Jutjat de primera instància 24 de
Barcelona adjuntada anteriorment a l’expedient per Adeslas.
El
Tribunal Català de Defensa de la Competència, a través d’una
Interlocutòria de 20 de maig de 2006, va admetre la totalitat de les
proves proposades per l’ATCA. A més, va acordar requerir que la
Secció col·legial de tocoginecologia del COMB presentés una còpia
de les actes de diverses reunions de l’Assemblea General o la Junta
d’aquesta secció. En aquesta mateixa Interlocutòria el Tribunal
va denegar la sol·licitud de celebració de vista perquè va
considerar que no era necessària per a l’acreditació dels fets.
6.-
Un cop es van haver respost els requeriments corresponents i
complimentat el tràmit de valoració de prova, aquest Tribunal va
procedir, per mitjà d’una Provisió de 28 de juny de 2006, al
tràmit de conclusions. Ambdues parts interessades van presentar
escrits de valoració de proves i de conclusions.
Adeslas
va manifestar que en les sentències dictades per diversos Jutjats de
Primera Instància de Barcelona es considera provada, entre d’altres
qüestions, l’actuació concertada per l’ATCA
per
imposar de manera coactiva condicions i honoraris en la prestació
dels serveis ginecològics. També afirma que les presumptes
conductes il·lícites han quedat plenament provades en el
procediment davant de les autoritats catalanes de defensa de la
competència i que aquestes conductes han ocasionat uns perjudicis
greus a la companyia asseguradora i a les seves clientes.
Per
la seva banda, l’ATCA va presentar dos escrits en què s’exposava
un conjunt d’argumentacions de caràcter processal i material. Pel
que fa a les de caràcter processal, l’ATCA invocava diverses
deficiències, com ara una aplicació errònia del principi de la
càrrega de la prova i conseqüentment del principi de presumpció
d’innocència. També al·legava la inexistència de proves
concloents per imputar a l’associació, i contràriament,
l’existència de proves que demostraven que els fets denunciats són
falsos. A més, a més, invocava el caràcter privat del conflicte
objecte d’aquest expedient i el vinculava als procediments
existents en la jurisdicció civil entre Adeslas i alguns ginecòlegs
o consultoris de ginecologia.
Pel
que fa als aspectes materials, l’ATCA considera que les conductes
imputades no estan tipificades en l’article 1 de la LDC, ja que
l’associació només ha actuat com a mediadora, que els fets
denunciats no tenen rellevància i que no hi ha dades sobre els
perjudicis ocasionats. També afirma que el mercat afectat està
analitzat erròniament des del punt de vista de la defensa de la
competència, que la conducta de l’associació està justificada
davant de la inactivitat del COMB i de la notòria insuficiència de
la remuneració als facultatius per part d’aquesta mútua i,
finalment, que no tots els ginecòlegs de l’associació van
abandonar Adeslas i que alguns dels ginecòlegs que la van abandonar
no pertanyen a l’associació, de manera que difícilment es pot
afirmar que l’ATCA hagi induït a la conducta.
7.-
Són interessats:
-
la companyia d'assegurances Adeslas, SA
-
l’Associació de Tocoginecòlegs de Catalunya, ATCA
FETS
PROVATS
1.-
Dels estatuts de l’associació es considera provat que l’Associació
de Tocoginecòlegs de Catalunya (ATCA) va ser constituïda en data 16
d’octubre de 1989, amb les següents finalitats:
a)
Informar i assessorar a les persones associades sobre els drets i
obligacions dels ginecòlegs i tocòlegs.
b) Estudiar i
desenvolupar un programa de formació contínua, destinat als
ginecòlegs i tocòlegs, perquè en l’exercici de la seva professió
tinguin la màxima qualitat tècnica possible, així com activar les
relacions personals i professionals entre els membres de
l’Associació.
c)
Facilitar i mantenir relacions amb l’Administració Pública, i amb
qualsevol altre organisme oficial o privat en tots aquells assumptes
que puguin interessar als ginecòlegs i tocòlegs en el seu conjunt.
d)
Promoure reunions acadèmiques que tractin de l’especialitat
d’obstetrícia i ginecologia.
Els
membres de l’ATCA són facultatius ginecòlegs que estan
domiciliats professionalment en diversos municipis de la Província
de Barcelona, principalment a la capital.
2.-
De les actes de les reunions de l’Assemblea General de l’ATCA i
de la Junta Directiva, així com dels escrits presentats per l’ATCA
davant de les autoritats catalanes de defensa de la competència es
consideren provats els fets següents:
-
que el 25 de novembre de 2002 un grup de ginecòlegs reunits en el
marc de la Secció de Tocoginecòlegs del COMB va decidir reactivar
l’ATCA que portava anys inactiva, amb l’objectiu d’adreçar-se
a les mútues en relació amb les retribucions dels facultatius
davant de la inactivitat del COMB (Acta de l’Assemblea General de
l’ATCA de 9 de juny de 2003, TCDC, f. 110; escrit de conclusions de
l’ATCA, TCDC, f. 208).
-
que en aquesta "nova fase" de l’ATCA les decisions van
ser adoptades per una Junta Directiva designada, el dia 9 de juliol
de 2003, per l’Assemblea General de Socis de l’ATCA (TCDC, f.
110). Des d’aquesta data la Junta Directiva d’aquesta associació
ha estat presidida pel Sr. Antonio Cabaleiro Fabeiro, mentre que el
càrrec de secretari ha correspost al Sr. Ramón Soriano Camps (del 9
de juliol de 2003 al 2 de maig de 2005) i a la Sra. Marisa
López-Teijón (des del 2 de maig de 2005).
-
que durant el període investigat, la Junta Directiva es va reunir
diverses vegades i que, segons les actes certificades per l'actual
secretària de l’ACTA, que consten en l’expedient, es va tractar
el "tema Adeslas" i el tema de les mútues, en general.
-
que l’esmentat president de l’associació, va mantenir diverses
reunions amb representants d’Adeslas en les que va defensar els
posicionaments fixats en la Junta Directiva.
-
que en les reunions de la Junta Directiva de l’ACTA, a les quals
només hi van assistir alguns ginecòlegs membres de la Junta
Directiva i l’assessor legal de l’associació, els presents van
donar el seu acord a un seguit de mesures en relació amb el "tema
Adeslas". Entre d’altres, concretament, van acordar, d’una
banda, que el president de l’ATCA fes de portaveu dels ginecòlegs
(TCDC foli 114) i que realitzés gestions en nom dels ginecòlegs
(TCDC, f. 114), com ara escriure i enviar cartes a les pacients
(TCDC, f. 128). D’altra banda, també es va acordar que l’ATCA
defensés els ginecòlegs (TCDC, f. 120), que seguís un camí
independent, propi i diferenciat de la línia del COMB pel que fa a
les mútues (TCDC, f. 126) i, finalment, que l’associació donés
suport als ginecòlegs que haguessin decidit marxar de les mútues
(TCDC, f. 125).
-
que el president de l'ACTA va adreçar a les pacients i clientes
d'Adeslas una carta de suport als ginecòlegs en què s’explica,
des del punt de vista de l’associació, la situació de conflicte
(TCDC, f. 128).
3.-
De la correspondència de l’ATCA es desprenen els fets provats
següents:
-
que l’ACTA va dur a terme negociacions amb diverses mútues a fi
d’aconseguir uns honoraris més dignes per als ginecòlegs (carta
de l’ATCA a Winterthur, DGDC, f. 296).
-
que l’ATCA va proposar a Adeslas un "nou barem" (DGDC, f.
284).
-
que l’ATCA va adoptar la decisió de no atendre, des de juliol de
2004, a cap assegurada d’Adeslas mentre no milloressin els
honoraris, però que la pacient sempre podia optar per fer-se una
visita privada (DGDC, ff. 39 i 60).
-
que l’ATCA va defensar aquesta conducta com una decisió "justa
i raonable" en una carta a les pacients (DGDC, f. 75) i, en una
carta adreçada a Muface Catalunya, com una decisió inevitable i
secundada majoritàriament (DGDC, f. 286).
4.-
Dels escrits del COMB i de la documentació aportada per aquest
organisme es considera provat:
-
que el COMB tenia coneixement de l’actuació de l’ATCA, com a
conductora de les accions dels ginecòlegs i els obstetres en el
conflicte (DGDC, ff. 346 i 365).
-que
a partir de la carta signada pel president de la Secció de
Tocoginecòlegs del COMB, amb data d’1 de febrer de 2005, que
l’ATCA va negociar els acords amb Caser i Winterthur, que després
va iniciar converses amb Adeslas, i que les actuacions de boicot de
l’ATCA respecte d’Adeslas van començar el 7 de juliol de 2004
(DGDC, f. 1539).
-
que segons que declara un membre de l’ATCA, en una reunió mixta
del COMB, l’única manera d’aturar l’actuació dels ginecòlegs
és mitjançant una ordre directa de l’assessor legal de l’ATCA
(DGDC, f. 366).
-
que l’ATCA reivindica un barem diferent del barem del COMB, malgrat
que majoritàriament assimilable al del col·legi (DGDC, ff. 344 i
347).
5.-
De les notes de premsa general es desprèn que l’ATCA ha impulsat
l’estratègia dels ginecòlegs que treballen per mútues. D’aquesta
manera, l’assessor legal de l’ATCA, qui va fer les declaracions a
l’Agència Efe, a finals d’octubre de 2003, per divulgar les
accions que es van emprendre contra Caser (DGDC, ff. 2047 i 2048).
Posteriorment, va ser el president de l’ATCA qui va explicar a
diferents diaris quines han estat les decisions de l’Associació
envers Adeslas (DGDC, ff. 281 i 282).
6.-
En l’escrit adreçat a la Direcció General de Defensa de la
Competència, de data 9 d’agost de 2005, el doctor Ramon M. Soriano
i Camps afirma que l’ATCA va signar dos acords amb dues companyies,
i que es va acordar en el marc de l’ATCA la redacció dels
documents mitjançant els quals s’expliquen les actuacions
decidides respecte d’Adeslas (DGDC, f. 1529). Cal destacar que el
doctor Soriano era el secretari de l’ATCA entre el 9 de juliol de
2003 i el 2 de maig de 2005, és a dir, durant el període cobert per
aquests fets.
7.-
A requeriment de la Direcció General de Defensa de la Competència,
Adeslas va aportar el barem d’honoraris reivindicat per l’ATCA
(DGDC, ff. 151 i 236-239). Es tracta del mateix barem que va aportar
Winterthur (DGDC, ff. 289 i 303-310), també a requeriment de la
Direcció General de Defensa de la Competència. Ambdós barems són
idèntics, i les quanties que es fixen es corresponen amb les que el
president de l’ATCA reivindica en les seves cartes i declaracions a
la premsa. En aquest context adquireix una rellevància especial el
fax que l’assessor legal de l’ATCA va enviar a Adeslas, en el que
s’afirma que s’envia en annex el nou barem “segons converses
mantingudes” (DGDC, f. 284).
Els
honoraris reivindicats per l’ATCA es diferencien dels convinguts
amb caràcter orientatiu pel COMB per a l’especialitat de
ginecologia i obstetrícia, no només en el nomenclàtor establert
l’any 1999 sinó també en els barems per a l’any 2005 (DGDC, ff.
344 i 582-586). Com constata la Direcció General de Defensa de la
Competència, el nomenclàtor de l’ATCA és més complex perquè
inclou més actes mèdics.
Els
honoraris recomanats pel COMB per als anys 2005 i 2006 són els
mateixos. Per tant, el col·lectiu de metges de Barcelona no ha
considerat oportú modificar els honoraris recomanats, tot i
l’enfrontament entre els ginecòlegs i les mútues entre els anys
2003 i 2005.
8.-
En les sentències civils dictades en el marc de diversos
procediments davant de la jurisdicció civil, de resultes de les
demandes presentades per Adeslas contra els facultatius i els centres
mèdics que havien percebut honoraris de pacients assegurades, es
realitzen certes consideracions sobre els fets investigats.
Concretament, es considera provat que el doctor Cabaleiro va signar
cartes com a president de l’ATCA, en les que informava que aquesta
associació va decidir no atendre a cap de les assegurades d’Adeslas
fins que no es milloressin els honoraris professionals que rebien
(DGDC, f. 1967). També es considera provat que el doctor Carreras va
signar la carta, amb data d’1 de febrer de 2005, com a president de
la Secció de Tocoginecòlegs del COMB (DGDC, f. 1991). En relació
amb els fets, en aquestes sentències es considera provat que els
ginecòlegs van acordar una posició comuna per pressionar Adeslas, i
que l’actuació individual dels ginecòlegs coincideix amb la que
aconsella l’ATCA (DGDC, ff. 1967-1968), de manera que tot indica
que es tracta d’una acció concertada (DGDC, ff. 1989-1990;
2017-2018). L’actuació comuna dels ginecòlegs pel que fa a
Adeslas va iniciar-se el 7 de juliol de 2004 (DGDC, f. 2276).
FONAMENTS
DE DRET
Primer
La
Direcció General de Defensa de la Competència imputa a l’ATCA
dues conductes contràries a la Llei de defensa de la competència:
negociar col·lectivament un barem d’honoraris per als serveis que
els metges tocoginecòlegs contractaven amb la companyia Adeslas; i
adoptar un acord de boicot per forçar a què aquesta companyia
acceptés els honoraris professionals de l’ATCA.
Segon
Sobre
el primer dels càrrecs formulats, l’ATCA invoca que la imputació
es refereix al fet d’haver negociat i que aquesta conducta no està
tipificada en la Llei de defensa de la competència i que no hi ha
cap prova sobre la pretesa imposició unilateral per l’ATCA de
barems a Adeslas, exceptuant les declaracions d’aquesta companyia
d’assegurances.
Dels
fets acreditats en l’expedient, aquest Tribunal considera provat
que l’ATCA va acordar un nomenclàtor i uns barems per negociar els
honoraris professionals dels ginecòlegs amb Adeslas. La realitat
d’aquest acord queda corroborada pels documents aportats no només
per Adeslas sinó també per Winterthur i per la declaració del
mateix secretari de l’associació quan compara el seu contingut
respecte dels honoraris del COMB. També queda corroborada per les
afirmacions del president de l’associació sobre les quanties
reivindicades pels ginecòlegs. En aquest sentit, cal interpretar el
to literal de la imputació de la Direcció General de Defensa de la
Competència que en tot moment considera l’existència d’un acord
de preus (una conducta clarament tipificada a l’article 1 de la
Llei de defensa de la competència) i no només d’una negociació
en la que l’ATCA va actuar com a mediadora.
Els
honoraris professionals fixats per l’ATCA són diferents dels
recomanats pel COMB, tal i com ha quedat plenament acreditat en els
Fets provats. Per tant, cal considerar que l’ATCA ha acordat
col·lectivament uns honoraris, i aquests honoraris són diferents
dels recomanats pel col·legi. Aquesta actuació de l’ATCA vulnera
l’article 1 de la Llei de defensa de la competència. Cal recordar
que la negociació col·lectiva relativa als honoraris professionals
només està legalment admesa i dins d’uns determinats límits, si
la realitza un col·legi professional i no ho està si la realitza
una associació de professionals, com ara l’ATCA. L’ATCA no només
va ser advertida per les companyies d’assegurances a les que
s’havia adreçat, sinó també pel COMB, que la seva actuació no
tenia cobertura legal i constituïa una vulneració de la Llei de
defensa de la competència. Però tot i amb això va persistir en la
seva actuació. Cal també suposar que més d’un dels facultatius
involucrats podia conèixer que el Tribunal de Defensa de la
Competència de l’Administració de l'Estat ja va sancionar, l’any
1995, l’Associació de Tocoginecòlegs d’Espanya per les mateixes
pràctiques (Resolució de 28 de juny de 1995, Expedient 351/94),
així com el fet que la Llei 7/1997, de 14 d’abril, de mesures
liberalitzadores del sòl i de col·legis professionals, que modifica
la Llei 2/1974, de col·legis professionals, va donar cobertura legal
exclusivament als col·legis professionals de metges, perquè
acordessin convenis d’honoraris amb entitats d’assegurança
sanitària. Segurament aquestes circumstàncies van motivar que
l’ATCA aturés la seva activitat a finals dels Anys Noranta.
Els
acords de preus són conductes molt greus que són considerades
restrictives per
se,
pel seu objecte, sense que sigui necessari analitzar-ne els efectes
en el mercat per a la seva qualificació com a pràctica restrictiva.
L’argument invocat per l’ATCA que el barem no s’hagi finalment
aplicat perquè no es va arribar a cap acord amb Adeslas és
improcedent, ja que el que s’imputa és la fixació del barem
d’honoraris, una conducta plenament acreditada. A més, a més, el
fet que posteriorment els ginecòlegs haguessin decidit no atendre a
les pacients com a clients de la mútua constitueix una aplicació de
l’acord de preus.
Tercer
El
segon dels càrrecs que es formulen a l’ATCA fa referència a la
conducta de boicot. En aquest expedient, la Direcció General de
Defensa de la Competència afirma que existeix un acord per realitzar
mesures de pressió amb la finalitat de forçar la companyia Adeslas
a acceptar els honoraris proposats per l’ATCA o a entrar en un
procés de negociació amb aquesta associació. Concretament, els
fets són els següents: durant el mes de juny de 2004, l’ATCA es
va adreçar a Adeslas perquè incrementés els barems dels serveis
mèdics que prestaven els facultatius tocoginecòlegs que tenien
subscrit un contracte d’arrendament de serveis amb aquesta
companyia. Davant de la negativa de la part denunciant d'apujar els
preus, alguns facultatius, seguint la conducta acordada per l’ATCA,
van negar-se a atendre les pacients com a persones assegurades de
l’entitat Adeslas, i els van oferir la possibilitat que fossin
ateses com si es tractés d’una consulta privada. Paral·lelament,
el president de l’ATCA va difondre aquesta conducta als mitjans de
comunicació i va adreçar un seguit de cartes a pacients, empreses i
responsables de l’Administració que tenien contractada amb Adeslas
l’assegurança mèdica, per explicar el conflicte i justificar
l’actuació dels tocoginecòlegs.
Tots
aquests fets estan plenament provats mitjançant diversos documents
(cartes de l’ATCA, notes de premsa i escrits de facultatius a les
autoritats catalanes de defensa de la competència) que contenen
declaracions explicant o justificant l’actuació de boicot del
col·lectiu. Aquests fets també han estat considerats provats en les
sentències civils dictades pels Jutjats de Primera Instància de
Barcelona en resolució de les demandes interposades per Adeslas
contra els facultatius i els centres mèdics que van realitzar les
accions de boicot. L’ATCA va aportar a l’expedient una sentència
de l’Audiència Provincial de Barcelona dictada en el recurs
plantejat contra una de les sentències abans esmentades. En aquesta
sentència de segona instància no es qüestiona en cap moment la
descripció que es fa en primera instància de les circumstàncies
que havien precedit la decisió del centre mèdic de no atendre a les
pacients d’Adeslas com a clientes assegurades. Per tant, s’ha
d’entendre que queden confirmats els fets provats.
Encara
que no sigui objecte d’aquest expedient valorar aquests fets, cal
manifestar que a partir de la documentació que hi consta, aquest
Tribunal té coneixement que aquesta concatenació dels fets respon a
una estratègia ordenada de l’ATCA, és a dir, de primer van ser
els ginecòlegs d’una companyia, concretament de Caser, els que van
amenaçar amb aquest comportament fins que la companyia
d’assegurances va acceptar els barems; i després van ser els
ginecòlegs d’una altra companyia, concretament Winterthur els que
van repetir la conducta, i aquesta empresa també es va doblegar a
les exigències de l’ATCA. Aquesta estratègia només és possible
si hi ha un centre de decisió que estableixi quina companyia ha de
ser la víctima del boicot. I aquest centre de decisió no pot ser
cap altre que l’ATCA. Ara bé, en aquest expedient, el Tribunal
només pot sancionar l’associació pel seu comportament de boicot
pel que fa a Adeslas, perquè la imputació proposada per la Direcció
General de Defensa de la Competència només es refereix a aquests
fets, sens perjudici de que el comportament anticompetitiu de l’ATCA
hagi pogut ser més extens.
Per
tant, l’ATCA ha realitzat una conducta col·lectiva de boicot que
ha consistit en la negativa d’assistència mèdica amb càrrec a la
companyia d’assegurança, per forçar a què Adeslas acceptés unes
determinades condicions contractuals. Es tracta d’una pràctica
concertada horitzontal que s’inclou en el conjunt de restriccions
greus de la competència. Els efectes d’aquesta conducta es deixen
sentir en el comportament dels facultatius i, des de l’òptica de
la defensa de la competència, en el mercat dels serveis mèdics de
tocoginecologia en el marc d’una assegurança mèdica, ja que
l'increment dels costos per tal de compensar als clients i el
descrèdit ocasionat a l’operador objecte del boicot podrien, fins
i tot, causar la seva sortida del mercat. L’objectiu que es
persegueix amb el boicot de l’ATCA és imposar a la companyia
d’assegurances uns honoraris per a tots els tocoginecòlegs del seu
quadre mèdic, siguin o no membres de l’associació. Per això cal
considerar correcta la delimitació del mercat afectat com el mercat
dels serveis mèdics de tocoginecologia en el marc d’una
assegurança mèdica. En aquest context, cal desestimar
l’argumentació de l’ATCA respecte de què la participació en la
conducta d’alguns facultatius que no són membres de l’ATCA
demostra que aquesta associació no n’és la inductora.
Aquest
comportament també té uns clars efectes en les pacients. Cal tenir
en compte que, en l’àmbit de la prestació de serveis
d’assistència ginecològica, s’estableix una relació de
confiança especial entre el metge i la pacient. Aquesta relació
dificulta el canvi de facultatiu per part de la usuària. I en aquest
cas, de resultes de la pràctica, les pacients d’aquestes mútues
sobtadament es van trobar en una situació en què havien de canviar
de facultatiu per rebre l’assistència mèdica garantida en la seva
pòlissa d’assegurança. Aquest canvi és més dificultós en els
casos en els quals la pacient rebia assistència mèdica per embaràs.
Val
a dir que aquesta conducta col·lectiva de boicot no resulta
justificable, malgrat que el que es pretenia imposar fos just. Com ja
va afirmar el Tribunal de Defensa de la Competència de
l’Administració de l'Estat en la resolució de 28 de juny de 1995,
que sanciona l’Associació de Tocoginecòlegs d’Espanya per a les
dues mateixes conductes, l’acord de boicot és una conducta de
l’article 1.1 de la Llei de defensa de la competència que no té
cap justificació possible, particularment quan la resistència de la
mútua a apujar els honoraris no pot ser mai considerada
il·legal, amb independència que es pugui opinar que els honoraris
abonats als facultatius no respongui al mínim raonable.
Quart
Finalment,
l’ATCA al·lega que correspon al denunciant la càrrega de la prova
com a prolongació del principi de presumpció d’innocència. Doncs
bé, en el marc d’un procediment sancionador com el d’aquest
expedient, correspon a les autoritats de defensa de la competència
acreditar els fets constitutius de la suposada conducta
anticompetitiva. Això s’aconsegueix requerint a les persones
físiques i jurídiques implicades les informacions que es considerin
pertinents dins del respecte que es deu a les garanties
procedimentals. En cap cas és necessari considerar que aquests
requeriments constitueixin una inversió de la càrrega de la prova,
ans al contrari, cal recordar el deure general de col·laboració
dels particulars amb els òrgans de defensa de la competència.
Aquest Tribunal entén, per tant, que en cap moment s’ha vulnerat
el principi de presumpció d’innocència de la part imputada.
L’ATCA
també al·lega que hi ha una incompatibilitat conceptual entre
iniciar plets civils contra els ginecòlegs i, a la vegada, denunciar
l’Associació pels mateixos fets davant de les autoritats de
defensa de la competència. Com ja va respondre la Direcció General
de Defensa de la Competència, no hi ha cap contradicció, ja que els
plets civils es dirigeixen contra cada facultatiu individual per un
suposat incompliment del contracte que el vinculava amb Adeslas.
Contràriament, els fets investigats en aquest expedient són les
actuacions de l’ATCA en el mercat dels serveis oferts pels
facultatius tocoginecòlegs a clientes assegurades. I la qualificació
d’aquests fets es realitza des de l’òptica de la defensa del
mercat com un vessant de l'interès general.
Cinquè
Produïdes
dues pràctiques prohibides per la Llei 16/1989, de 17 de juliol, de
defensa de la competència, el Tribunal Català de Defensa de la
Competència pot imposar a l'ATCA sancions pecuniàries en els termes
establerts a l’article 10 d’aquesta Llei. Si es té en compte el
límit establert en el primer apartat, ja que l’ATCA no té xifres
de negocis perquè els que ofereixen i reben honoraris són els seus
socis, i si es tenen en compte els criteris que s’estableixen en el
segon apartat, aquest Tribunal considera pertinent prendre en
consideració un seguit d’elements a l’hora de quantificar
l'import de la sanció pecuniària.
Pel
que fa a l’acord d’un barem d’honoraris que no és sinó un
acord de preus, aquesta conducta constitueix una de les modalitats
més greus d’infracció de les normes de defensa de la competència.
D’altra banda, cal considerar que l’acord de negociar uns
honoraris únics ha estat portat a la pràctica, un element que no és
necessari per a l’existència de la infracció que, com a conducta
restrictiva per
se es
produeix per la simple adopció de l’acord, però que s’ha de
tenir en compte per determinar la sanció. El mercat afectat seria
l’àmbit territorial de la Província de Barcelona, perquè la gran
majoria de facultatius de l’ATCA presten serveis en aquesta
demarcació, encara que Adeslas i les altres companyies
d’assegurances operin a tot l’Estat.
La
quota que representa l’ATCA en aquest mercat no és únicament la
que correspon als seus associats respecte de tots els tocoginecòlegs
de la província, ja que el que ha pretès l’ATCA és imposar uns
honoraris mèdics per tots els tocoginecòlegs contractats per
companyies d’assegurances, siguin o no siguin membres de
l’associació. Fins a la data en què es va incoar l’expedient,
la conducta de l’ATCA en aquest expedient ha afectat als
facultatius de tres companyies d’assegurances. Després de ponderar
aquestes circumstàncies, el Tribunal Català de Defensa de la
Competència fixa la multa per l’establiment d’un barem
d’honoraris en 45.000 €.
Per
graduar la quantia de la multa amb la que aquest Tribunal pot
sancionar la segona conducta acreditada, s’han de tenir en compte
les circumstàncies esmentades anteriorment, però també cal
considerar que els acords de boicot, pel fet d’estar adreçats a
operadors determinats —Adeslas—, tenen un caràcter menys
pertorbador del mercat afectat en la seva totalitat. Per això, el
Tribunal Català de Defensa de la Competència fixa la multa per la
conducta de boicot en 25.000 €.
Vistes
la Llei de defensa de la competència i altres disposicions
d’aplicació general, el Tribunal
RESOL
Primer
Declarar
que en aquest expedient ha quedat acreditada la realització per part
de l’ATCA d’una conducta restrictiva de la competència,
prohibida per l’article 1 de la Llei 16/1989 de 17 de juliol, de
defensa de la competència que ha consistit a acordar col·lectivament
un barem d’honoraris per als serveis que els metges tocoginecòlegs
contracten amb les companyies d’assegurances.
Segon
Declarar
que en aquest expedient ha quedat acreditada la realització per part
de l’ATCA d’una conducta restrictiva de la competència,
prohibida per l’article 1 de la Llei 16/1989 de 17 de juliol, de
defensa de la competència que ha consistit en una conducta
col·lectiva de boicot que es va materialitzar en l’amenaça i
l’aplicació efectiva de la negativa d’assistència mèdica amb
càrrec a la companyia d’assegurances, per forçar a què Adeslas
acceptés unes condicions contractuals determinades.
Tercer
Ordenar
a l’ATCA el cessament d’aquestes dues conductes, i que d’ara en
endavant s’abstingui de realitzar pràctiques semblants.
Quart
Imposar
a l’ATCA una multa de 45.000 € per la primera infracció i de
25.000 € per la segona infracció.
Cinquè
Ordenar
la publicació, a càrrec de l’ATCA, de la part dispositiva de la
resolució a la secció d’economia de dos diaris d’àmplia
difusió a Catalunya.
Sisè
L’ATCA
justificarà a la Direcció General de Defensa de la Competència el
compliment del que ha estat disposat en els apartats anteriors.
Que
es comuniqui aquesta Resolució a la Direcció General de Defensa de
la Competència de la Generalitat de Catalunya i que es notifiqui als
interessats, fent-hi constar que contra aquesta Resolució, i d’acord
amb l’article 14.3 del Decret 222/2002, es podrà interposar un
recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós en
el termini de dos mesos, que comptaran des de l’endemà de la
notificació d’aquesta Resolució.
Sr.
Lluís Franco i Sala Sr. Josep Maria Carreras Puigdengolas
Sr.
Josep Ramon Dueso i Paratge Sra. Margarida Gil Domènec
Sra.
Cristina Pellisé de Urquiza
No hay comentarios:
Publicar un comentario